La mitosi no és una reproducció en si mateixa, sinó que és un procés de divisió nuclear que serveix per a repartir les cadenes d’ADN de manera que totes les cèl·lules filles que s’originen tinguen la mateixa INFORMACIÓ GENÈTICA que la seua mare i entre elles. La mitosi és contínua, sense interrupcions, relativament ràpida, que per a ser estudiada se sol dividir en diverses fases, que són la PROFASE, la METAFASE, l’ANAFASE i la TELOFASE.

1- La profase

• 

• 

Comença amb la conversió de la CROMATINA en CROMOSOMES (1) per un procés de *espiralización de les cadenes (igual que si tenim un filferro llarg i el convertim en un moll), continuarem tenint el mateix, però de manera diferent: les dues cadenes que són completament idèntiques (ja que una s’ha format per replicació de l’altra) es *espiralizan juntes originant les cromàtides del cromosoma.

-Es dupliquen els centríols (2).

-La membrana nuclear desapareix (3).

-Quan ja ha desaparegut la membrana nuclear, els centríols migren cap als pols (extrems) de la cèl·lula (4), apareixent entre els dos parells de centríols una sèrie de fibres de proteïna disposades de pol a pol que reben el nom en conjunt de FUS ACROMÀTIC (5).

-Els cromosomes ja formats es mouen i s’uneixen a una fibra del fus pel seu centròmer (un només cromosoma per fibra) (6), de manera que les cromàtides miren cap als pols de la cèl·lula.

-Quan s’han unit es van movent fins a situar-se en el centre de la cèl·lula.

En la cèl·lula vegetal no existeixen centríols i a vegades no es veu el fus acromàtic.

2- La metafase

És una fase breu en la qual tots els cromosomes es troben situats en l’equador (part mitjana) de la cèl·lula, formant una figura molt característica anomenada PLACA EQUATORIAL (1). Després de col·locar-se ací comença la següent fase.

3- L’Anafase

• 

• 

Les cromàtides se separen i es desplacen cap als centríols, al mateix temps que van desapareixent les fibres del fus. En aquest moment ja s’ha repartit el material hereditari (les cadenes d’ADN) de manera idèntica en dues parts.

4- La telofase

• 

• 

És com una profase a l’inrevés, els cromosomes es *desespiralizan i es transformen en cromatina (2); apareix la membrana nuclear (1), quedant una cèl·lula amb dos nuclis. Ací conclou la mitosi.

La divisió cel·lular: La citocinesi

No és una fase de la mitosi. És la divisió del citoplasma en dues parts, amb la repartició aproximada dels orgànuls cel·lulars. En les cèl·lules animals es fa per estrangulació, des de fora cap a dintre, i en les vegetals es fa per creixement de la paret cel·lular des de dins cap a fora. El resultat final és que la cèl·lula mare s’ha transformat en dues cèl·lules filles idèntiques genèticament.

Quan estudiem els cromosomes d’una espècie podem veure que existeixen dos grups d’éssers vius:

– ESPÈCIES HAPLOIDES: són aquelles que tenen tots els seus cromosomes diferents, no existeix cap repetit; al nombre de cromosomes d’un individu haploide se’n diu NOMBRE HAPLOIDE i es representa per n.
– ESPÈCIES DIPLOIDES: són aquelles que tenen cada cromosoma dues vegades; cada cromosoma està repetit ja que un del parell ve de la mare i un altre del pare, rebent el parell el nom de CROMOSOMES HOMÒLEGS; al nombre de cromosomes d’un individu diploide se’n diu NÚMERO DIPLOIDE i es representa per 2n.

Aquest nombre haploide o diploide ha de mantindre’s constant al llarg de la vida de l’individu, per tant perquè es puga donar la reproducció sexual ha d’existir un mecanisme corrector que impedisca que es duplique el nombre de cromosomes en cada generació i aquest mecanisme corrector és la MEIOSI, que és una divisió especial del nucli per la qual es redueix a la meitat el nombre de cromosomes. D’aquesta manera els gàmetes sempre són haploides i el zigot sempre és diploide, per definició, per la qual cosa un adult diploide produirà gàmetes haploides per meiosis, i la fecundació produirà zigots diploides que donarà adults una altra vegada diploides.