Què són els cromosomes?

Es denomina cromosomes a les estructures altament organitzades de l’interior de les cèl·lules biològiques, compostes per ADN i altres proteïnes, i on resideix la major part de la informació genètica d’un individu. Tenen una forma definida de X, que és perfectament observable durant les etapes de divisió o replicació cel·lular (meiosi o mitosi).

Cada cromosoma presenta una forma i una grandària característics, i es troben en parells, en general, en idèntic número per a tots els individus d’una mateixa espècie. Depenent de la quantitat de cromosomes que tinguen (càrrega cromosòmica), les cèl·lules pot ser diploides (2n) o haploides (1n). El número cromosòmic de l’espècie humana són 46 parells.

Els cromosomes van ser descoberts en cèl·lules vegetals a la fi del segle XIX pels científics Karl *Wilhelm *von *Nägeli (Suïssa) i *Edouard Van *Benenden (Bèlgica), de manera independent, i el seu nom prové justament de les tintures emprades per a poder observar-los (del grec: *chroma, “color”, i soma, “cos”).

Però fins al segle XX no es va comprendre el rol dels cromosomes en l’herència i la transmissió genètica: va caldre esperar per les lleis de Mendel i les primeres investigacions sobre l’ADN.

En les cèl·lules dels éssers eucariotes (és a dir, proveïdes de nucli cel·lular), els cromosomes estan constituïts per cromatina, la substància que conformen l’ADN, ARN i altres proteïnes, algunes bàsiques anomenades histones i unes altres no-histones. Tot això compon *nucleosomas, formant grups inactius d’ADN que conformen els propis cromosomes.

Estructura dels cromosomes

Cromosomes
En cadascun dels “braços” d’una cromàtide estan situats els gens.

Els cromosomes tenen una estructura doble, composta per dues estructures paral·leles entre si i unides per un centròmer, anomenades cromàtides. En cadascun dels “braços” d’una cromàtide estan situats els gens, en idèntica posició respecte a la seua homòloga (recordem que tenen forma de X), en compartiments anomenats locus (loci en plural).

Com els cromosomes es componen d’un centròmer que divideix cada cromàtide en dos braços: un curt (braç p) i un llarg (braç q), depenent de la ubicació del centròmer es pot parlar de:

Cromosomes metacèntrics. El centròmer està quasi a la meitat de l'estructura, formant braços de longitud molt similar.
Cromosomes submetacéntrics. El centròmer està desplaçat del centre, però no massa. Això forma braços inexactes i asimètrics, clarament distingibles.
Cromosomes acrocèntrics. El centròmer està en un extrem, formant braços llargament diferents.

D’altra banda, els cromosomes eucariotes posseeixen *telómeros en els seus extrems: compostos per regions d’ADN no *codificante, summament repetitiu, que compleix amb la funció de brindar estabilitat estructural al cromosoma sencer.

En els organismes procariotes (sense nucli cel·lular), en canvi, els cromosomes no posseeixen telómers, perquè són de forma circular.

Funció dels cromosomes

La funció dels cromosomes no podria ser més important: s’ocupen de transmetre la informació genètica continguda en l’ADN de la cèl·lula mare a les descendents, permetent la replicació cel·lular i per al creixement dels organismes, la reposició de cèl·lules velles o danyades, i la creació de cèl·lules reproductives (així com d’individus nous durant la reproducció sexual). Es tracta d’estructures biològiques que preserven el contingut genètic i eviten (en la mesura del possible) que es danye o s’extravie.

Tipus de cromosomes

Cromosomes ADN
Els cromosomes procariotes posseeixen una sola cadena d’ADN.

Com s’ha vist ja, existeixen cromosomes diferents per a cèl·lules eucariotes i procariotes, diferenciables en forma i funcionament.

Cromosomes procariotes. Posseeixen una sola cadena d'ADN i estan situats dins dels nucleoides dispersos en el citoplasma de les cèl·lules.
Cromosomes eucariotes. Considerablement més grans, posseeixen una doble cadena d'ADN lineal (en doble hèlice).

No obstant això, els cromosomes dels éssers vius eucariotes també poden distingir-se segons la seua funció específica en la constitució del genoma total de l’individu, alguna cosa que resulta summament important quan s’està creant un nou individu de l’espècie mitjançant la reproducció sexual:

Cromosomes somàtics. També anomenats *autosómicos, li donen a l'individu les seues característiques no sexuals, és a dir, aquelles que el defineixen en la resta dels aspectes no reproductius.
Cromosomes sexuals. Coneguts com *alosomas, són els cromosomes que determinen les característiques sexuals de l'individu i per tant es poden diferenciar d'acord amb el gènere biològic: els homes tenen un parell 23 de cromosomes de tipus *XY, mentre que les dones de tipus XX.