Tampoc és una reproducció en si mateixa, sinó que és un procés de divisió nuclear que utilitza els mateixos mecanismes que la mitosi, per la qual cosa és bastant semblant, encara que el seu significat biològic és diferent ja que és reduir a la meitat el nombre de cromosomes perquè no es duplique el número de l’espècie després de la fecundació (= fusió de gàmetes).
La meiosi és en realitat una doble divisió (de les quals la segona és com una mitosi normal) que es dona exclusivament en cèl·lules diploides. El procés comença igual que la mitosi, és a dir, amb una replicació prèvia de totes les cadenes d’ADN al final de la interfase, de manera que en començar la divisió tenim doble nombre de cadenes; després de la duplicació comença la meiosi.
1- La profase 1 (primera divisió)
És similar a la de mitosi quant a que és una fase de preparació:
– desapareix la membrana nuclear (3)
– es espiralizen les cadenes d’ADN, apareixent els cromosomes (1)
– es dupliquen els centríols (2) i migren als pols (4)
– es forma el fus acromàtic (6)
– cada parell de cromosomes s’uneix a una fibra del fus (5)
Fins ací succeeix com en una profase mitòtica normal. Les diferències amb la profase normal es donen en el comportament dels cromosomes, ja que aquests abans d’unir-se a les fibres del fus es van movent i s’agrupen per parelles de manera que els cromosomes que són iguals (CROMOSOMES HOMÒLEGS) queden formant parells units cromàtide contra cromàtide; aquesta unió permetrà que es duga a terme el procés més important de la reproducció sexual ja que és el que permet que les generacions filials siguen diferents a les parentals, és la RECOMBINACIÓ GENÈTICA, que consisteix en el fet que les cromàtides dels cromosomes homòlegs que queden juntes s’intercanvien trossos de les seues cadenes d’ADN, apareixent cromàtides noves que abans no existien, les cromàtides *recombinadas, que donaran lloc a l’aparició d’individus adults nous que tampoc existien anteriorment.
Una vegada realitzada la recombinació en tots els cromosomes cada parell d’homòlegs s’uneix a una fibra del fus (5), és a dir, es col·loquen dos cromosomes per cada fibra del fus acromàtic, en lloc d’un cromosoma per fibra com succeïa en la mitosi; després els parells es desplacen per a col·locar-se en el centre de la cèl·lula.

Metafase 1
Els parells de cromosomes homòlegs se situen en la part mitjana de la cèl·lula formant la placa equatorial (1).

Anafase 1
Es produeix la separació i migració dels cromosomes homòlegs, per la qual cosa a diferència del que succeïa en la mitosi, els que es desplacen són cromosomes sencers en lloc de cromàtides. Al final de l’anafase I tenim dos jocs de cromosomes separats en els pols oposats de la cèl·lula, un de cada parell, per la qual cosa és en aquesta fase quan es redueix a la meitat el nombre de cromosomes.
Telofase 1

Com en la telofase normal, es pot regenerar novament el nucli (1), iniciant-se immediatament la Divisió II.
Citocinesi 1

La cèl·lula amb dos nuclis divideix el seu citoplasma en dos, quedant dues cèl·lules filles que entraran en la segona divisió meiòtica.
Divisió 2

Després té lloc una segona divisió, per tal de finalitzar la meiosi; és com una mitosi normal que es dona simultàniament en les dues cèl·lules filles; en profase II s’uneixen cromosomes individuals a les fibres del fus i en anafase II se separen cromàtides; al final de la citocinesi II tindrem quatre cèl·lules filles que tindran cadascuna la meitat de les cadenes d’ADN que tenien en la interfase; seran per tant cèl·lules haploides la funció de les quals serà la d’intervindre en la fecundació, és a dir, seran gàmetes. En les cèl·lules vegetals la meiosi és similar però amb les mateixes diferències que en la mitosi normal.



